Monthly Archives: Mai 2013

Arriba l’EixampleSONA 2013!

Arriba l'EixampleSONA 2013!

Si la repressió és la seva eina, la solidaritat és la nostra arma!

La matinada del 29 de març del 2012 despuntava una jornada de vaga general. Al carrer, grups de veïnes contràries a l’estat del capital, que ens aboca dia a dia a la misèria desposseint-nos dels drets més bàsics. Crisi en el sistema educatiu i en la seva forma, crisi a la sanitat i al valor de les nostres vides, crisi davant la impossibilitat de poder disposar d’un habitatge digne. Davant de tanta crisi, de tanta misèria, ens vam preguntar si no era tot una excusa, una conseqüència greu a les maneres de fer d’aquells que tenen el poder executiu a les seves mans. Un poder vinculat a l’econòmic que ens ofega i ens reprimeix. I vam sortir al carrer. Vam sortir al carrer per delatar els culpables d’aquest malestar social, econòmic però també ideològic i de valors.

Durant la jornada, sis persones van ser detingudes al barri de Les Corts, tres de les quals són militants d’Arran, l’organtizació juvenil de l’Esquerra Independentista. S’enfronten a una pena d’entre 5 i 7 anys de presó per sortir al carrer en un dia de vaga general. El Fiscal, l’Ajuntament i el cos dels Mossos d’Esquadra s’han posat d’acord en l’acusació per intentar ensorrar la lluita contra la injustícia, la lluita al carrer i la solidaritat. Ja que, si la solidaritat és la nostra millor arma, la seva és la desmotivació, el dolor i la impunitat que els envolta.

La desproporció de les penes proposades no ens passen per alt i des d’Arran Les Corts les denunciem com un atac directe a la integritat psicològica de les persones represaliades i el seu entorn: assenyales i encausades per defensar un sistema de convivència més just.

La repressió, una acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius discrepants o contraris als règims o sistemes polítics, s’emmarca en una situació d’Estat Policial. Un Estat que sembra la por amb detencions polítiques, sense tenir en compte què ha fet la persona a qui es deté. Els companys del barri de Les Corts es van trobar en aquesta situació: van ser caps de turc, triats de manera aleatòria com molts altres del més d’un centenar de detinguts durant el 29M i ara exposats a fortes penes de presó per la voluntat política d’exercir el càstig i l’escarni públic.

La pàgina web de delacions promoguda pel Departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra o l’alt nombre de detencions demostren que el que importa en un estat policial és la quantitat i no la “qualitat”. No importava qui es detenia sinó obtenir un número alt, calia demostrar qui mana en aquesta democràcia per tal d’espantar a la població i, intentar així, reduir les mobilitzacions al carrer.

Uns quants mesos després, aquestes companyes represaliades continuen lluitant i podem assegurar que ho continuaran fent. No tenim por i si la repressió és la seva eina, la solidaritat és la nostra arma. I a cada atac, nosaltres respondrem cridant encara més fort prou repressió.

Prou repressió contra la consciència social i prou polítiques dictatorials!

Encausades 29M absolució!

Arran Les Corts

Alerta Solidària

Convocatòries:
8 DE JUNY
CONCENTRACIÓ SOLIDARIA
a les 18h a plaça Concòrdia
14 DE JUNY
10h JUDICI I CONCENTRACIÓ
davant la Ciutat de la Justícia

Imatge

Un altre desnonament, un altre assassinat

Aquest matí, un veï de mitjana edat de l’Eixample de Barcelona, s’ha suïcidat al seu pis del carrer Rosselló poques hores abans que es personessin al seu domicili els mossos d’esquadra i la comitiva judicial per executar el seu desnonament, ja que feia un any que no podia pagar el lloguer.

Un cop més, la misèria a què ens condemna el sistema capitalista ha costat una vida humana. La problemàtica d’exercir el dret fonamental a un habitatge digne ha costat ja la vida a set persones en el que portem d’any als Països Catalans.

La legislació actual representa una aferrissada defensa de la propietat privada, posant els interessos d’uns pocs per davant de les necessitats bàsiques de la majoria de la població. L’actual rumb de les polítiques econòmiques i socials assassina. Assassina a les persones que no poden accedir al CAP i han de fer hores de viatge per poder anar d’urgències, assassina les que no són reconegudes com a persones dignes de ser ateses pel sistema sanitari, assassina a totes les que moren a les llistes d’espera i assassina a totes aquelles persones i families que fa fora de casa seva. I tot plegat per a què? Per mantenir un sistema que arruïna milions de vides.

Des d’Arran Sagrada Família volem condemnar aquest fet. Volem denunciar aquest sistema de crim organitzat robatori a què estem sotmeses i al qual hem de respondre amb la construcció d’un altre model polític, econòmic i social. Un model democràtic on siguem el poble treballador qui decideixi què hem de produïr, on l’únic objectiu de l’economia sigui satisfer les necessitats de la població, on no haguem d’aguantar una casta de paràsits que viu del treball i de la misèria de totes.

El jovent del barri diem prou al saqueig del sistema capitalista, diem prou als desnonaments, diem prou a la misèria! Us esperem a totes a la concentració de demà a les 20h a la Plaça Catalunya.
 
ARRAN Sagrada Família

El Sergi ja és al carrer!

Avui celebrem la llibertat del nostre company, detingut anit un cop finalitzada la manifestació alternativa de l’1 de Maig a Barcelona. Poc després de les 9 de la nit, el militant d’ARRAN Sagrada Família, es va apropar al bar situat al c/ Girona 169 per realitzar unes fotos sobre el desplegament policial i el muntatge que estava tenint lloc. Sí, estava exercint el dret a la lliure informació que ens pertany a totes les ciutadanes.

I allà, el Règim materialitzat en els Mossos d’Esquadra, la “policia democràtica”, va respondre amb violència, detenint el jove. Acte seguit, un centenar de veïnes del barri s’aplegaven al lloc de les detencions per denunciar i posar sobre la taula que davant la violència estructural la nostra resposta és sortir al carrer i denunciar, un cop i un altre, els seus abusos de poder. Davant l’autoorganització del jovent del barri i els veïns que repudiaven l’actuació desmesurada dels mossos, ells, portats per la ràbia contra un poble que cada dia fa trontollar més les seves institucions, van contestar apallissant els manifestants.

Vivim un moment d’excepcionalitat, la lògica capitalista xoca cada cop més amb les necessitats de la majoria de la població. Desnonen famílies de casa seva mentre rescaten bancs, ens acomiaden de treballs precaris, ens obliguen a emigrar, ens neguen el futur. Davant  d’això, i en un dia com el 1r de Maig, la classe treballadora hem tornat a sortir al carrer a denunciar que aquest règim no té cap altra sortida per nosaltres que la misèria, i a plantejar la necessitat de construir una societat on els drets de totes estiguin per davant dels beneficis d’uns pocs.

El règim s’enfonsa a mans de persones que fan front, amb una resposta democràtica, a la barbàrie social que estem vivint. I ells, recorren a l’últim mecanisme que els queda per mantenir-lo: la violència i la por, encarnades en el cos de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra aquí, de la Policia Nacional a València o de la Guàrdia Civil a Mallorca, tots botxins d’una mateix statu quo.

La desproporció d’efectius policials, amb uniforme o de paisà, i la desproporció de les seves armes, que financem i que patim,  no ens farà perdre les ganes de lluitar. Davant la seva violència, seguim sortint al carrer; cada cop de porra ens reafirma i mentre ells ens emmanillen, nosaltres seguem cadenes.

Per últim, des d’Arran Sagrada Família volem agrair la resposta de totes les persones que han estat amb nosaltres i que segueixen en peu de guerra. Avui no només celebrem la llibertat del Sergi, celebrem també que fa dos anys vam alliberar de les seves urpes al Jona. No ens cansem de demanar responsabilitats polítiques a l’Ajuntament de Barcelona, principal impulsor d’aquest muntatge policial i culpable de la repressió al jovent en lluita. I seguim, i seguirem!

Organitzem-nos, lluitem i guanyarem!

Davant la repressió, la millor arma la solidaritat!