Monthly Archives: Març 2015
10 ANYS FENT CAMÍ: manifest del 10è aniversari de l’EIE

X Calçotada de Sagrada família
El passat dissabte vam gaudir d’una gran calçotada, la X calçotada de Sagrada Família, organitzada per Arran Sagrada Família i el Casal Independentista de l’Eixample, La Cruïlla.
També va ser el primer moment fort, després de la presentació de dimecres a la Cruïlla, de la cel·lebració dels 10 anys de l’Esquerra Independentista de l’Eixample. A les 13h, va tenir lloc l’acte polític, en què es va presentar el logo dels 10 anys, es van recitar poemes de diversos autors i autores dels Països Catalans i es va llegir un manifest que feia un repàs de tot allò que hem construit en aquests 10 anys, de què som i cap a on anem. A continuació us deixem el manifest que marca el tret de sortida dels actes dels 10 anys de l’Esquerra Independentista de l’Eixample el 7 de març de 2015 a la plaça Sagrada Família.
Seguim i seguirem!
10 ANYS FENT CAMÍ
1. D’ON VENIM
Benvingudes i benviguts a la 10a calçotada de Sagrada Família, organitzada per Arran Sagrada Família i el Casal Independentista de l’Eixample, La Cruïlla. Un any més, i ja en van 10, estem aquí, juntes, al carrer, reivindicant la cultura popular, gaudint i compartint moments plegades i ocupant l’espai públic. Fa deu anys que un grup de joves lluitadores, amb molt entusiasme –i poca experiència en preparar actes al carrer-, muntaven la 1a calçotada de Sagrada Família, al carrer Marina, paral·lel a aquest. Alguns diran que en 10 anys només hem avançat un carrer. S’equivoquen. Aquella calçotada va esdevenir el primer gran acte públic d’un col·lectiu incipient; format per un grup de joves que s’estimaven aquest barri i que es van organitzar per canviar-lo: l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord (l’AJEN), ara Arran Sagrada Família. La feina incansable de moltes militants durant tots aquests anys ha fet créixer aquest moviment molt més enllà, fins al punt que avui celebrem el 10è aniversari de l’Esquerra Independentista de l’Eixample. Però, per entendre allò que som i allò que volem ser, cal tenir clar d’on venim.
Venim de l’any 2003, quan un grup de joves de l’Eixample, conscients de la manca d’espais al barri, es van organitzar per trobar un espai autogestionat per crear un projecte popular, assembleari i al servei dels moviments veïnals, socials i polítics dels barris de la dreta de l’Eixample. Es va constituir l’assemblea pel Casal Popular de l’Eixample que, juntament amb el col·lectiu de joves Gatzara, aconseguien alliberar un antic magatzem abandonat feia 11 anys al passatge Conradí, a només un carrer d’aquí. Van arreglar-lo i omplir-lo de projectes transformadors, de cultura, de solidaritat, d’alternatives de consum, de lluita… en definitiva, de vida. Era l’Ateneu Popular de l’Eixample. L’APE. Una escola de militància, un punt calent del barri, un espai de llibertat que a moltes ens ha marcat per sempre. El 3 de setembre de 2014, fa uns mesos, van desallotjar-lo per deixar una paret grisa, sense vida. Massa tard. No han entès res. Anem molt més enllà que aquelles 4 parets. Aquella llavor del que ara som ja és imparable.
Read the rest of this entry
8 de març feminista: Dones i cinema
Anna Pérez i Lu Mirando, del col·lectiu degenerades, ens revelen la invisivilització de la dona i el rol patriarcal que se’ls hi assigna en la industria filmogràfica
Degenerades, el col·lectiu feminista de dones, lesbianes i trans de l’Eixample, va mostrar dimarts passat al CSOA La Indústria una mirada feminista del paper de la dona en el cinema. Les dues ponents van presentar el seu col·lectiu com un grup no mixt que aposta per l’autoformació i l’anàlisi crítica com a eina indispensable per qüestionar i posar en dubte allò que s’ensenya com a natural i, per tant, per deconstruir els esquemes imposats pel sistema patriarcal.
El cinema, expliquen, no s’escapa dels rols imposats pel patriarcat. Ben al contrari, és una màquina de construir ideologia, capaç de configurar les nostres emocions. Tot i que es presenta com un reflex innocent de la realitat, el cinema agafa la funció de relat compartit que inconscientment es converteix en una gran font de valors. Així doncs, el llenguatge cinematogràfic manipula, esdevé un llenguatge incomprensible per l’espectador analfabet que, davant de la impossibilitat d’analitzar quin és el missatge que es pretén donar, acaba incorporant tots els valor que observa a la gran pantalla.
La xerrada, amb format dinàmic i participatiu, es va encetar amb les primeres escenes de la famosa pel·lícula estatunidenca Pretty Woman per mostrar quin paper juguen els plans i els canvis d’escena. A Richard Gere, el protagonista del film, només amb la intervenció dels moviments de la càmera, se’l presenta amb una situació de superioritat, com a triomfador, mentre que per l’altra banda, les escenes que mostren el cos sensual i sense rostre de Julia Roberts deixen la protagonista femenina com a un mer objecte sexual. I fins i tot, només amb la intervenció de certs canvis d’escena, es presenta la idea que la sexualitat d’aquell cos ja té propietari.
A través de la pel·lícula Carmen es va mostrar la conversió d’una escena en què la protagonista manifesta la seva llibertat tot i que això li comporti la mort, en una escena sexual en què la dona s’entrega cegament a la voluntat d’un home que la domina.
La xerrada va seguir amb la realitat del cinema, amb dades tan alarmants com que només el 17% de les pel·lícules més vistes aquest últim any han estat dirigides per dones. “Veiem cinema des d’una perspectiva masculina”. I a Catalunya, les dades encara són més sorprenents, amb un 91% d’homes directors, 1% compartits entre un home i una dona i tant sols un 8% de les pel·lícules amb dones com a directores.
No només el sexe femení té poca representació en la situació de direcció, sinó que en aquest últim any només el 12% de protagonistes han estat dones, és a dir, que gran part dels relats que ens envolten són a través de l’home. Les dones agafen un paper secundari i en la major part dels casos lligades al romanticisme cap a l’home protagonista. Read the rest of this entry
10a Calçotada Popular de la Sagrada Família
La 10a calçotada de la Sagrada Família ja és aquí: el 7 de març, a la plaça de la Sagrada Família. Ja en podeu comprar els tíquets a La Cruïlla – Casal Independentista de l’Eixample, al preu d’11 € (si els compreu el mateix dia seran 13 €). El menú inclou amanida, calçots, romesco, botifarra, pa, vi i postres, amb opció vegana (que també inclou botifarra!).
11 h – Actuacions dels Castellers de SaFa, la Colla Bastonera de l’Eixample i La Bolxepienca.
13 h – Acte polític del 10è aniversari de l’Esquerra Independentista del barri.
14 h – CALÇOTADA
Actuació musical de Garimaki
…i la festa continua a La Cruïlla!
Us hi esperem!