Documental: “CHASSEURS DE SKINS”

Aquest dimecres 1 d’abril us esperem a les 20h al Casal Independentista, La Cruïlla, per al passi del documental: “Chasseurs de skins”.

El documental explica la història de diversos grups d’autodefensa antifeixista sorgits a Paris als anys 80 degut a la important presència de grupuscles feixistes i racistes que protagonitzaven batudes i baralles amb joves migrants o antifeixistes, desde la perspectiva de dos dels integrants dels Red Warriors (grup antifeixista).

Caça de bruixes – Festa Major Jove de la Sagrada Família

La festa major jove del barri de Sagrada Família ja és al caure, acompanyada de moltes activitats per a totes i tots. Una de les activitats que ens esperen en aquestes festes és la caça de bruixes. I, què és la caça de bruixes?

També conegut com el joc de la pastanaga, és una versió del joc de l’assassí de tota la vida. Cada jugador té una fitxa (un paperet/correu) amb la foto d’una persona que ha d’intentar matar. Si ho aconsegueix, agafa l’objectiu (el paperet) que té la seva víctima. Així successivament, fins que només queda un participant viu.

L’objectiu del joc és ser l’última persona viva (o la que caça més bruixes). Cal tenir en compte que només és un joc, amb l’únic objectiu de passar una bona estona i que és molt difícil que NO et matin, només una qüestió de sort.

Ja estan obertes les inscripcions; consulteu tota la informació i normes del joc i apunteu-vos aquí:

https://bruixesjovesdelpoblet.wordpress.com

10 ANYS FENT CAMÍ: manifest del 10è aniversari de l’EIE

X Calçotada de Sagrada família

El passat dissabte vam gaudir d’una gran calçotada, la X calçotada de Sagrada Família, organitzada per Arran Sagrada Família i el Casal Independentista de l’Eixample, La Cruïlla.

També va ser el primer moment fort, després de la presentació de dimecres a la Cruïlla, de la cel·lebració dels 10 anys de l’Esquerra Independentista de l’Eixample. A les 13h, va tenir lloc l’acte polític, en què es va presentar el logo dels 10 anys, es van recitar poemes de diversos autors i autores dels Països Catalans i es va llegir un manifest que feia un repàs de tot allò que hem construit en aquests 10 anys, de què som i cap a on anem. A continuació us deixem el manifest que marca el tret de sortida dels actes dels 10 anys de l’Esquerra Independentista de l’Eixample el 7 de març de 2015 a la plaça Sagrada Família.

Seguim i seguirem!

10 ANYS FENT CAMÍ

1. D’ON VENIM

Benvingudes i benviguts a la 10a calçotada de Sagrada Família, organitzada per Arran Sagrada Família i el Casal Independentista de l’Eixample, La Cruïlla. Un any més, i ja en van 10, estem aquí, juntes, al carrer, reivindicant la cultura popular, gaudint i compartint moments plegades i ocupant l’espai públic. Fa deu anys que un grup de joves lluitadores, amb molt entusiasme –i poca experiència en preparar actes al carrer-, muntaven la 1a calçotada de Sagrada Família, al carrer Marina, paral·lel a aquest. Alguns diran que en 10 anys només hem avançat un carrer. S’equivoquen. Aquella calçotada va esdevenir el primer gran acte públic d’un col·lectiu incipient; format per un grup de joves que s’estimaven aquest barri i que es van organitzar per canviar-lo: l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord (l’AJEN), ara Arran Sagrada Família. La feina incansable de moltes militants durant tots aquests anys ha fet créixer aquest moviment molt més enllà, fins al punt que avui celebrem el 10è aniversari de l’Esquerra Independentista de l’Eixample. Però, per entendre allò que som i allò que volem ser, cal tenir clar d’on venim.

Venim de l’any 2003, quan un grup de joves de l’Eixample, conscients de la manca d’espais al barri, es van organitzar per trobar un espai autogestionat per crear un projecte popular, assembleari i al servei dels moviments veïnals, socials i polítics dels barris de la dreta de l’Eixample. Es va constituir l’assemblea pel Casal Popular de l’Eixample que, juntament amb el col·lectiu de joves Gatzara, aconseguien alliberar un antic magatzem abandonat feia 11 anys al passatge Conradí, a només un carrer d’aquí. Van arreglar-lo i omplir-lo de projectes transformadors, de cultura, de solidaritat, d’alternatives de consum, de lluita… en definitiva, de vida. Era l’Ateneu Popular de l’Eixample. L’APE. Una escola de militància, un punt calent del barri, un espai de llibertat que a moltes ens ha marcat per sempre. El 3 de setembre de 2014, fa uns mesos, van desallotjar-lo per deixar una paret grisa, sense vida. Massa tard. No han entès res. Anem molt més enllà que aquelles 4 parets. Aquella llavor del que ara som ja és imparable.

10è aniversari de l’Esquerra Independentista de l’Eixample

Ahir dimecres 4 de març es presentava al Casal Independentista La Cruïlla el 10è aniversari de l’Esquerra Independentista de l’Eixample:

Aquest 2015, ja fa 10 anys que l’Assemblea de Joves de
l’Eixample Nord va néixer i va començar a fer feina als barris de la dreta de l’Eixample, des de l’Ateneu Popular de l’Eixample. Des d’aquell moment, la llavor d’aquest projecte s’ha anat extenent formant un ampli teixit d’organitzacions que formen l’Esquerra Independentista de l’Eixample. Volem celebrar el 10è aniversari del moviment als nostres barris com toca, i per això farem durant tot l’any un seguit d’actes per recordar d’on venimper poder anar molt més lluny!

Seguirem fidels a la Utopia!

Més informació a: https://ei10anyseixample.wordpress.com/ 

 

 

 

 

 

 

A més a més es presentà el cartell amb els esdeveniments més destacats que ens acompanyaran durant aquest any del 10è aniversari de l’Esquerra Independentista de l’Eixample:

El vostre control, la nostra misèria: guàrdia urbana torturadors

Arran de la polèmica encetada amb la retransmissió del documental Ciutat Morta el passat 17 de gener pel canal 33, tant les actuacions com la credibilitat del conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona han estat posades sota la  mirada i l’opinió pública. És per això que des d’Arran volem fer palès en la necessitat de treure a la llum no únicament els múltiples casos de maltractaments i tortures que han estat denunciats els darrers mesos a la ciutat de Barcelona (els tres de gràcia, el mateix Yuri Sarran – 4F, etc.) sinó especialment la relació d’aquests fets, que no entenem de manera aïllada i casual, sinó que corresponen a una clara evidència: la Guàrdia Urbana i sobretot la Unitat Policia Administrativa de Seguretat (UPAS) han actuat i actuen abusant del seu poder i els seus mitjans, sota la direcció i la tutela dels governants d’aquesta ciutat, amb total impunitat. Més enllà de la vulneració dels nostres drets com a ciutadanes, del menyspreu i el maltractament de manera indiscriminada, l’excés de privilegis… el pitjor de tot és la impassibilitat i la normalització amb la qual el sistema ha viscut i viu al respecte, i quasi sempre orquestrant de fons dites actuacions. Per aquestes raons creiem necessari i oportú desplegar una campanya de denúncia i descrèdit cap al cos policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense oblidar els agents polítics que han sigut i segueixen sent còmplices i no menys culpables de la corrupció administrativa i política del cos de seguretat de la Guàrdia Urbana.

El vostre control, la nostra misèria!
Guàrdia Urbana torturadors!
Arran Barcelona.

8 de març feminista: Dones i cinema

Anna Pérez i Lu Mirando, del col·lectiu degenerades, ens revelen la invisivilització de la dona i el rol patriarcal que se’ls hi assigna en la industria filmogràfica

Degenerades, el col·lectiu feminista de dones, lesbianes i trans de l’Eixample, va mostrar dimarts passat al CSOA La Indústria una mirada feminista del paper de la dona en el cinema. Les dues ponents van presentar el seu col·lectiu com un grup no mixt que aposta per l’autoformació i l’anàlisi crítica com a eina indispensable per qüestionar i posar en dubte allò que s’ensenya com a natural i, per tant, per deconstruir els esquemes imposats pel sistema patriarcal.

El cinema, expliquen, no s’escapa dels rols imposats pel patriarcat. Ben al contrari, és una màquina de construir ideologia, capaç de configurar les nostres emocions. Tot i que es presenta com un reflex innocent de la realitat, el cinema agafa la funció de relat compartit que inconscientment es converteix en una gran font de valors. Així doncs, el llenguatge cinematogràfic manipula, esdevé un llenguatge incomprensible per l’espectador analfabet que, davant de la impossibilitat d’analitzar quin és el missatge que es pretén donar, acaba incorporant tots els valor que observa a la gran pantalla.

La xerrada, amb format dinàmic i participatiu, es va encetar amb les primeres escenes de la famosa pel·lícula estatunidenca Pretty Woman per mostrar quin paper juguen els plans i els canvis d’escena. A Richard Gere, el protagonista del film, només amb la intervenció dels moviments de la càmera, se’l presenta amb una situació de superioritat, com a triomfador, mentre que per l’altra banda, les escenes que mostren el cos sensual i sense rostre de Julia Roberts deixen la protagonista femenina com a un mer objecte sexual. I fins i tot, només amb la intervenció de certs canvis d’escena, es presenta la idea que la sexualitat d’aquell cos ja té propietari.

A través de la pel·lícula Carmen es va mostrar la conversió d’una escena en què la protagonista manifesta la seva llibertat tot i que això li comporti la mort, en una escena sexual en què la dona s’entrega cegament a la voluntat d’un home que la domina.

La xerrada va seguir amb la realitat del cinema, amb dades tan alarmants com que només el 17% de les pel·lícules més vistes aquest últim any han estat dirigides per dones. “Veiem cinema des d’una perspectiva masculina”. I a Catalunya, les dades encara són més sorprenents, amb un 91% d’homes directors, 1% compartits entre un home i una dona i tant sols un 8% de les pel·lícules amb dones com a directores.

No només el sexe femení té poca representació en la situació de direcció, sinó que en aquest últim any només el 12% de protagonistes han estat dones, és a dir, que gran part dels relats que ens envolten són a través de l’home. Les dones agafen un paper secundari i en la major part dels casos lligades al romanticisme cap a l’home protagonista.

10a Calçotada Popular de la Sagrada Família

La 10a calçotada de la Sagrada Família ja és aquí: el 7 de març, a la plaça de la Sagrada Família. Ja en podeu comprar els tíquets a La Cruïlla – Casal Independentista de l’Eixample, al preu d’11 € (si els compreu el mateix dia seran 13 €). El menú inclou amanida, calçots, romesco, botifarra, pa, vi i postres, amb opció vegana (que també inclou botifarra!).

11 h – Actuacions dels Castellers de SaFa, la Colla Bastonera de l’Eixample i La Bolxepienca.
13 h – Acte polític del 10è aniversari de l’Esquerra Independentista del barri.
14 h – CALÇOTADA
Actuació musical de Garimaki

…i la festa continua a La Cruïlla!

Us hi esperem!