Daily Archives: 3 Març 2015

El vostre control, la nostra misèria: guàrdia urbana torturadors

Arran de la polèmica encetada amb la retransmissió del documental Ciutat Morta el passat 17 de gener pel canal 33, tant les actuacions com la credibilitat del conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona han estat posades sota la  mirada i l’opinió pública. És per això que des d’Arran volem fer palès en la necessitat de treure a la llum no únicament els múltiples casos de maltractaments i tortures que han estat denunciats els darrers mesos a la ciutat de Barcelona (els tres de gràcia, el mateix Yuri Sarran – 4F, etc.) sinó especialment la relació d’aquests fets, que no entenem de manera aïllada i casual, sinó que corresponen a una clara evidència: la Guàrdia Urbana i sobretot la Unitat Policia Administrativa de Seguretat (UPAS) han actuat i actuen abusant del seu poder i els seus mitjans, sota la direcció i la tutela dels governants d’aquesta ciutat, amb total impunitat. Més enllà de la vulneració dels nostres drets com a ciutadanes, del menyspreu i el maltractament de manera indiscriminada, l’excés de privilegis… el pitjor de tot és la impassibilitat i la normalització amb la qual el sistema ha viscut i viu al respecte, i quasi sempre orquestrant de fons dites actuacions. Per aquestes raons creiem necessari i oportú desplegar una campanya de denúncia i descrèdit cap al cos policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense oblidar els agents polítics que han sigut i segueixen sent còmplices i no menys culpables de la corrupció administrativa i política del cos de seguretat de la Guàrdia Urbana.

El vostre control, la nostra misèria!
Guàrdia Urbana torturadors!
Arran Barcelona.

GUBxarxes

8 de març feminista: Dones i cinema

Anna Pérez i Lu Mirando, del col·lectiu degenerades, ens revelen la invisivilització de la dona i el rol patriarcal que se’ls hi assigna en la industria filmogràfica

degenerades_industria

Degenerades, el col·lectiu feminista de dones, lesbianes i trans de l’Eixample, va mostrar dimarts passat al CSOA La Indústria una mirada feminista del paper de la dona en el cinema. Les dues ponents van presentar el seu col·lectiu com un grup no mixt que aposta per l’autoformació i l’anàlisi crítica com a eina indispensable per qüestionar i posar en dubte allò que s’ensenya com a natural i, per tant, per deconstruir els esquemes imposats pel sistema patriarcal.

El cinema, expliquen, no s’escapa dels rols imposats pel patriarcat. Ben al contrari, és una màquina de construir ideologia, capaç de configurar les nostres emocions. Tot i que es presenta com un reflex innocent de la realitat, el cinema agafa la funció de relat compartit que inconscientment es converteix en una gran font de valors. Així doncs, el llenguatge cinematogràfic manipula, esdevé un llenguatge incomprensible per l’espectador analfabet que, davant de la impossibilitat d’analitzar quin és el missatge que es pretén donar, acaba incorporant tots els valor que observa a la gran pantalla.

La xerrada, amb format dinàmic i participatiu, es va encetar amb les primeres escenes de la famosa pel·lícula estatunidenca Pretty Woman per mostrar quin paper juguen els plans i els canvis d’escena. A Richard Gere, el protagonista del film, només amb la intervenció dels moviments de la càmera, se’l presenta amb una situació de superioritat, com a triomfador, mentre que per l’altra banda, les escenes que mostren el cos sensual i sense rostre de Julia Roberts deixen la protagonista femenina com a un mer objecte sexual. I fins i tot, només amb la intervenció de certs canvis d’escena, es presenta la idea que la sexualitat d’aquell cos ja té propietari.

A través de la pel·lícula Carmen es va mostrar la conversió d’una escena en què la protagonista manifesta la seva llibertat tot i que això li comporti la mort, en una escena sexual en què la dona s’entrega cegament a la voluntat d’un home que la domina.

La xerrada va seguir amb la realitat del cinema, amb dades tan alarmants com que només el 17% de les pel·lícules més vistes aquest últim any han estat dirigides per dones. “Veiem cinema des d’una perspectiva masculina”. I a Catalunya, les dades encara són més sorprenents, amb un 91% d’homes directors, 1% compartits entre un home i una dona i tant sols un 8% de les pel·lícules amb dones com a directores.

No només el sexe femení té poca representació en la situació de direcció, sinó que en aquest últim any només el 12% de protagonistes han estat dones, és a dir, que gran part dels relats que ens envolten són a través de l’home. Les dones agafen un paper secundari i en la major part dels casos lligades al romanticisme cap a l’home protagonista. Read the rest of this entry