10 ANYS FENT CAMÍ: manifest del 10è aniversari de l’EIE

X Calçotada de Sagrada família

X Calçotada de Sagrada família

El passat dissabte vam gaudir d’una gran calçotada, la X calçotada de Sagrada Família, organitzada per Arran Sagrada Família i el Casal Independentista de l’Eixample, La Cruïlla.

També va ser el primer moment fort, després de la presentació de dimecres a la Cruïlla, de la cel·lebració dels 10 anys de l’Esquerra Independentista de l’Eixample. A les 13h, va tenir lloc l’acte polític, en què es va presentar el logo dels 10 anys, es van recitar poemes de diversos autors i autores dels Països Catalans i es va llegir un manifest que feia un repàs de tot allò que hem construit en aquests 10 anys, de què som i cap a on anem. A continuació us deixem el manifest que marca el tret de sortida dels actes dels 10 anys de l’Esquerra Independentista de l’Eixample el 7 de març de 2015 a la plaça Sagrada Família.

Seguim i seguirem!

10 ANYS FENT CAMÍ

1. D’ON VENIM

Benvingudes i benviguts a la 10a calçotada de Sagrada Família, organitzada per Arran Sagrada Família i el Casal Independentista de l’Eixample, La Cruïlla. Un any més, i ja en van 10, estem aquí, juntes, al carrer, reivindicant la cultura popular, gaudint i compartint moments plegades i ocupant l’espai públic. Fa deu anys que un grup de joves lluitadores, amb molt entusiasme –i poca experiència en preparar actes al carrer-, muntaven la 1a calçotada de Sagrada Família, al carrer Marina, paral·lel a aquest. Alguns diran que en 10 anys només hem avançat un carrer. S’equivoquen. Aquella calçotada va esdevenir el primer gran acte públic d’un col·lectiu incipient; format per un grup de joves que s’estimaven aquest barri i que es van organitzar per canviar-lo: l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord (l’AJEN), ara Arran Sagrada Família. La feina incansable de moltes militants durant tots aquests anys ha fet créixer aquest moviment molt més enllà, fins al punt que avui celebrem el 10è aniversari de l’Esquerra Independentista de l’Eixample. Però, per entendre allò que som i allò que volem ser, cal tenir clar d’on venim.

Venim de l’any 2003, quan un grup de joves de l’Eixample, conscients de la manca d’espais al barri, es van organitzar per trobar un espai autogestionat per crear un projecte popular, assembleari i al servei dels moviments veïnals, socials i polítics dels barris de la dreta de l’Eixample. Es va constituir l’assemblea pel Casal Popular de l’Eixample que, juntament amb el col·lectiu de joves Gatzara, aconseguien alliberar un antic magatzem abandonat feia 11 anys al passatge Conradí, a només un carrer d’aquí. Van arreglar-lo i omplir-lo de projectes transformadors, de cultura, de solidaritat, d’alternatives de consum, de lluita… en definitiva, de vida. Era l’Ateneu Popular de l’Eixample. L’APE. Una escola de militància, un punt calent del barri, un espai de llibertat que a moltes ens ha marcat per sempre. El 3 de setembre de 2014, fa uns mesos, van desallotjar-lo per deixar una paret grisa, sense vida. Massa tard. No han entès res. Anem molt més enllà que aquelles 4 parets. Aquella llavor del que ara som ja és imparable.

2. JUNTES SOM MÉS FORTES

10 anys. 10 anys poden semblar pocs, però han donat per a moltíssim. Campanyes, debats, assemblees, manis i també, com no, festa. Hem reivindicat l’oci alternatiu, amb la campanya «Oci o negoci». Hem sortit al carrer a fer botifarrades cada 12 d’octubre contra els feixistes, aquells que encara avui es manifesten amb total impunitat als nostres carrers i als quals mai deixarem de combatre. Hem ballat al ritme de grups de música novells del barri en els concerts de l’Eixample Sona. Hem lluitat colze a colze al carrer en cada vaga general. Hem après, hem discutit i hem avançat a cada assemblea, a cada debat intern, a cada formació. També hem viscut moments durs: moltes hòsties en manifestacions, identificacions, detencions… I moments de gran dolor: Carlos, no t’oblidem ni t’oblidarem mai.

Tampoc oblidem que l’Ajuntament de Barcelona i la nostra indesitjable exregidora de l’Eixample, Assumpta Escarp –ara implicada en dos casos de corrupció- van intentar condemnar a un company de militància del barri, en Jona, a 8 anys de presó. El seu delicte va ser lluitar contra l’especulació urbanística en una manifestació a Ciutat Vella. Van ser cinc llargs anys de lluita, de campanya, de molta fatiga, però també d’infinita solidaritat i suport. Aquest cop, per una vegada, el final va ser feliç. En Jona va ser absolt i el barri plorava d’alegria i esclatava la festa a l’Ateneu. Memorable. Va ser gràcies al suport de totes i tots vosaltres, les que lluiteu dia a dia, les imprescindibles, les que no defalliu, que ho vam aconseguir. Una gran victòria, enorme! Que ens va ensenyar el més important: juntes i organitzades, som molt més fortes.

3. UN BARRI VIU I COMBATIU

I en 10 anys, també hem crescut, i molt. Al 2009, la llavor que havíem plantat va recollir els seus fruits. A partir d’una iniciativa de l’AJEN i altres militants de l’esquerra independentista neixia l’Assemblea de Joves de Fort Pienc, avui Arran Fort Pienc, que en poc temps va okupar un espai propi, La Resposta, i va arrelar amb força al barri. També van aparèixer Endavant Eixample l’any 2010 i la CUP de l’Eixample l’any 2011, on van continuar militant, treballant i construint dia a dia les companyes que havien passat pel moviment juvenil i moltes altres que van veure que el nostre projecte de ruptura i transformació, d’independència dels Països Catalans, socialisme i feminisme valia la pena. Tota aquesta empenta també es va plasmar, després de molta perseverància, en l’obertura d’un espai clau pel barri l’any 2010: La Cruïlla, el Casal independentista de l’Eixample. A poc a poc, La Cruïlla ha esdevingut el que pretenia ser: un punt de referència de construcció d’alternatives de l’Eixample, un nucli de la vida associativa i política dels nostres barris… Un lloc de trobada obert a veïns i veïnes. Un espai viu i combatiu.

Perquè, si alguna cosa tenim clara, és que per construir la unitat popular hem d’anar sempre més enllà. I per això, l’Esquerra Independentista de l’Eixample hem estat, des de fa 10 anys, treballant colze a colze amb aquells col·lectius i plataformes que han plantat cara al capital i al patriarcat, i que han volgut millorar la vida de totes al barri.

Hem muntat i gaudit d’unes festes populars, juvenils i autogestionades a La Festassa i ara a Joves del Poblet. Hem defensat la sanitat i l’educació pública a l’Assemblea de Drets Socials de l’Eixample Dreta. Hem plantat cara al turisme massiu amb l’Associació de Veïns i Veïnes i la plataforma Recuperem el Niza. Hem okupat i omplert de vida espais com l’Ateneu, la Resposta, la Indústria o el Rec. Hem potenciat la cultura popular en cada acte, amb els castellers de SaFa, la bastonera de l’Eixample o la Bolxepienca. Hem dit NO a la visita del Papa des de la plataforma «Jo no t’espero». Hem plantat cara als col·lectius antiavortistes i feixistes que vénen cada 25 de mes al nostre barri, juntament amb col·lectius feministes del barri. Hem potenciat els mitjans independents, crítics i de barri com La Intervia, i els col·lectius de músics, com l’Ampli.

En definitiva, seguim fent camí. Perquè volem un barri participatiu, alegre, combatiu. Fet per i per a les veïnes. I no ens aturarem fins aconseguir-ho!

4. SOM I SEREM

10 anys després, seguim aquí. Cal recordar-ho. Malgrat que, moltes vegades, el dia a dia no és fàcil. Fem malabarismes entre els estudis, la feina, les mil reunions, la lluita contra la precarietat. Però, sempre ens en sortim.

Perquè som les que defensem l’espai públic en cada calçotada i en cada acte al carrer.

Les que sortim al carrer cada Primer de Maig a lluitar amb totes les treballadores contra el capitalisme, que precaritza les nostres vides.

Som les que lluitem contra el patriarcat cada 8 de març, cada 28 de setembre, cada vaga de totes i dia a dia.

Les que estem convençudes que, des de la lluita feminista, seguirem defensant el dret a avortar i plantant cara als feixistes provida.

Les que lluitem per l’alliberament LGTBI i no acceptem cap actitud homòfoba o transsòfoba.

Les que diem que, davant la violència masclista i els babosos, «no és no».

Som les que alliberem espais, els treiem de la foscor i el silenci per omplir-los de vida i obrir-los al barri.

Som les que ens aixequem a les 5 del matí cada 11 de setembre per reivindicar al carrer uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.

Però també cada 25 d’abril, cada 31 de desembre i cada 7 de novembre.

Som les que combatem el feixisme i el racisme cada 12 d’octubre i sempre que calgui.

Les que defensem unes festes populars autogestionades i reivindicatives.

Les que ens cuidem a cada mani, a cada acció, a cada vaga i cada dia.

Som tot això, i molt més. Perquè en aquests 10 anys, el que ens ha mogut i ens seguirà movent és un amor profund pel nostre barri, pel nostre poble i per una societat més feliç i justa.

Hem pres la decisió de seguir lluitant. Endavant, fins la victòria!

VISCA LA TERRA!

Logo del 10è aniversari EIE

Logo del 10è aniversari EIE

Posted on 12 Març 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: