Category Archives: Cròniques

8 de març feminista: Dones i cinema

Anna Pérez i Lu Mirando, del col·lectiu degenerades, ens revelen la invisivilització de la dona i el rol patriarcal que se’ls hi assigna en la industria filmogràfica

degenerades_industria

Degenerades, el col·lectiu feminista de dones, lesbianes i trans de l’Eixample, va mostrar dimarts passat al CSOA La Indústria una mirada feminista del paper de la dona en el cinema. Les dues ponents van presentar el seu col·lectiu com un grup no mixt que aposta per l’autoformació i l’anàlisi crítica com a eina indispensable per qüestionar i posar en dubte allò que s’ensenya com a natural i, per tant, per deconstruir els esquemes imposats pel sistema patriarcal.

El cinema, expliquen, no s’escapa dels rols imposats pel patriarcat. Ben al contrari, és una màquina de construir ideologia, capaç de configurar les nostres emocions. Tot i que es presenta com un reflex innocent de la realitat, el cinema agafa la funció de relat compartit que inconscientment es converteix en una gran font de valors. Així doncs, el llenguatge cinematogràfic manipula, esdevé un llenguatge incomprensible per l’espectador analfabet que, davant de la impossibilitat d’analitzar quin és el missatge que es pretén donar, acaba incorporant tots els valor que observa a la gran pantalla.

La xerrada, amb format dinàmic i participatiu, es va encetar amb les primeres escenes de la famosa pel·lícula estatunidenca Pretty Woman per mostrar quin paper juguen els plans i els canvis d’escena. A Richard Gere, el protagonista del film, només amb la intervenció dels moviments de la càmera, se’l presenta amb una situació de superioritat, com a triomfador, mentre que per l’altra banda, les escenes que mostren el cos sensual i sense rostre de Julia Roberts deixen la protagonista femenina com a un mer objecte sexual. I fins i tot, només amb la intervenció de certs canvis d’escena, es presenta la idea que la sexualitat d’aquell cos ja té propietari.

A través de la pel·lícula Carmen es va mostrar la conversió d’una escena en què la protagonista manifesta la seva llibertat tot i que això li comporti la mort, en una escena sexual en què la dona s’entrega cegament a la voluntat d’un home que la domina.

La xerrada va seguir amb la realitat del cinema, amb dades tan alarmants com que només el 17% de les pel·lícules més vistes aquest últim any han estat dirigides per dones. “Veiem cinema des d’una perspectiva masculina”. I a Catalunya, les dades encara són més sorprenents, amb un 91% d’homes directors, 1% compartits entre un home i una dona i tant sols un 8% de les pel·lícules amb dones com a directores.

No només el sexe femení té poca representació en la situació de direcció, sinó que en aquest últim any només el 12% de protagonistes han estat dones, és a dir, que gran part dels relats que ens envolten són a través de l’home. Les dones agafen un paper secundari i en la major part dels casos lligades al romanticisme cap a l’home protagonista. Read the rest of this entry