Arxiu del Blog
Arran – Comunicat davant la prohibició del dret a l’avortament a les dones de menys de 18 anys
Amb 16 anys tenim edat legal per a que se’ns explote al mercat laboral com a mà d’obra barata sota les directrius de la patronal que s’aprofita de la nostra joventut i del nostre procés d’aprenentatge. Amb 16 anys, se’ns imposa des de l’educació secundària espanyola que és el moment per triar si volem o no donar continuïtat als nostres estudis, i en cas afirmatiu si volem fer-ho per la via de la formació professional o del batxillerat i posteriorment els estudis universitaris. Tot això marcat per la lògica del sistema capitalista i patriarcal actual que determinen veritablement la nostra capacitat d’elecció, bé per qüestions socials i econòmiques, bé perquè se’ns relega a les tasques de reproducció i a tenir cura emocional del nostre entorn, bé per una combinació d’ambdues qüestions. Amb 16 anys també, podem triar si volem o no contraure matrimoni, conduir una moto i se’ns dona la majoria d’edat sanitària, per tant la capacitat de decisió sobre la nostra salut, amb 3 excepcions: assajos clínics, reproducció assistida i avortament.
Aquesta última excepció, la decisió sobre l’avortament, des de fa només un parell de dies, quan el govern espanyol del Partit Popular ha decidit fer valdre la seua moral ultracatòlica i el seu caràcter misogin per coaccionar una vegada més el nostre dret a un avortament lliure i gratuït. Així doncs, es prohibeix des d’ara que les dones de menys de 18 anys puguem decidir sobre els nostres propis cossos, obrint les portes a una maternitat forçada i tancant-les a un avortament lliure. Si com deia Karl Marx “el dret és la voluntat de la classe dominant erigida en llei”, aquesta nova reforma esdevé una manifestació jurídica de 3 sistemes d’opressió dominants: patriarcat, poder adult i capitalisme. Read the rest of this entry
8 de març feminista: Dones i cinema
Anna Pérez i Lu Mirando, del col·lectiu degenerades, ens revelen la invisivilització de la dona i el rol patriarcal que se’ls hi assigna en la industria filmogràfica
Degenerades, el col·lectiu feminista de dones, lesbianes i trans de l’Eixample, va mostrar dimarts passat al CSOA La Indústria una mirada feminista del paper de la dona en el cinema. Les dues ponents van presentar el seu col·lectiu com un grup no mixt que aposta per l’autoformació i l’anàlisi crítica com a eina indispensable per qüestionar i posar en dubte allò que s’ensenya com a natural i, per tant, per deconstruir els esquemes imposats pel sistema patriarcal.
El cinema, expliquen, no s’escapa dels rols imposats pel patriarcat. Ben al contrari, és una màquina de construir ideologia, capaç de configurar les nostres emocions. Tot i que es presenta com un reflex innocent de la realitat, el cinema agafa la funció de relat compartit que inconscientment es converteix en una gran font de valors. Així doncs, el llenguatge cinematogràfic manipula, esdevé un llenguatge incomprensible per l’espectador analfabet que, davant de la impossibilitat d’analitzar quin és el missatge que es pretén donar, acaba incorporant tots els valor que observa a la gran pantalla.
La xerrada, amb format dinàmic i participatiu, es va encetar amb les primeres escenes de la famosa pel·lícula estatunidenca Pretty Woman per mostrar quin paper juguen els plans i els canvis d’escena. A Richard Gere, el protagonista del film, només amb la intervenció dels moviments de la càmera, se’l presenta amb una situació de superioritat, com a triomfador, mentre que per l’altra banda, les escenes que mostren el cos sensual i sense rostre de Julia Roberts deixen la protagonista femenina com a un mer objecte sexual. I fins i tot, només amb la intervenció de certs canvis d’escena, es presenta la idea que la sexualitat d’aquell cos ja té propietari.
A través de la pel·lícula Carmen es va mostrar la conversió d’una escena en què la protagonista manifesta la seva llibertat tot i que això li comporti la mort, en una escena sexual en què la dona s’entrega cegament a la voluntat d’un home que la domina.
La xerrada va seguir amb la realitat del cinema, amb dades tan alarmants com que només el 17% de les pel·lícules més vistes aquest últim any han estat dirigides per dones. “Veiem cinema des d’una perspectiva masculina”. I a Catalunya, les dades encara són més sorprenents, amb un 91% d’homes directors, 1% compartits entre un home i una dona i tant sols un 8% de les pel·lícules amb dones com a directores.
No només el sexe femení té poca representació en la situació de direcció, sinó que en aquest últim any només el 12% de protagonistes han estat dones, és a dir, que gran part dels relats que ens envolten són a través de l’home. Les dones agafen un paper secundari i en la major part dels casos lligades al romanticisme cap a l’home protagonista. Read the rest of this entry
Actes d’Arran Sagrada Família pel 8 de març
Arran Sagrada Famíliua organitzem 2 jornades al voltant del 8 de març, dia de les dones treballadores. Les temàtiques seran la dona i el cinema i de l’urbanisme en clau de gènere. Us animem a participar-hi! #8marçFeminista
Xerrada/debat: Dona i Cinema
Dimarts 24 de febrer / 19:ooh / CSOA La Indústria
amb Anna Pérez i Lu Miranda, Degenerades – col·lectiu feminista
El famós test de Bedchel, que avalua el masclisme en la indústria filmogràfica ha esdevingut una bona eina per manifestar la desigualtat sistemàtica en aquest àmbit. Conjuntament amb el treball de la sociòloga Pilar Aguilar, es desenvoluparan els estereotips de la dona en el relat audiovisual tot acompanyat d’un suport amb exemples de fragments de pel·lícules.
Xerrada: el Feminisme a la Ciutat
Dijous 12 de març / 19:00h / La Cruïlla – Casal Independentista de l’Eixample
Arquitectura i urbanisme de gènere – amb Colectivo punto 6
“Creiem que és necessari repensar els diferents espais des de nous paradigmes per a trencar amb les discriminacions i jerarquies i poder dur a terme una transformació social”. Una visió feminista a través de l’interseccionalisme, el respecte al medi ambient i l’economia solidaria en l’àmbit l’arquitectura i l’urbanisme.
Accés urbà amb una mirada feminista – amb Maria Rodó
Quin és el paper sòcio-cultural que té la dona a la ciutat? Des d’una perspectiva antropològica parlarem sobre la problemàtica de la dona i l’accés a les ciutats.
Les Jornades Feministes de l’Eixample Dreta escalfen motors
El dissabte 31 de gener, acomiadem el mes de la millor manera, amb les prèvies de les Jornades Feministes de l’Eixample Dreta, una sèrie d’activitats que es realitzaran a la Flor de Maig!
Monòleg, taller d’emocions, sopador de pintxos vegans, cantautores Akelarre i festeta amb les PD’s Bullangues!
Ens veiem allà!
Visca la lluita feminista!
25 de novembre: El masclisme mata, les dones diem prou!
CONTRA TOTES LES EXPRESSIONS VIOLENTES DEL PATRIARCAT, LES JOVES DIEM PROU!
#PaïsosCatalans #Feministes
Un any més, continuem eixint als carrers el 25 de novembre. I ho hem fem perquè les violències masclistes continuen presents en el nostre dia a dia. I enguany, aquest 25 de novembre, dia internacional contra les violències vers les dones i les nenes, ho tornarem a fer.
Núria, Maria, Anna…
Tres noms que potser no diuen res, però que ho diuen tot. Arreu de l’estat espanyol, 51 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex-parelles; un total de 500 dones assassinades en 8 anys. Al món, cada 15 segons una dona rep una pallissa. Cada 4 minuts una dona es violada. Cada any, 2 milions i mig de dones i nenes son traficades dins el mercat de la prostitució. No sols són xifres, és la realitat a la que les dones ens enfrontem cada dia.
Rosa, Isabel, MªDolores, Yolanda…
Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l’escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials, i per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per eradicar-lo, i no només avui, sinó cada dia de l’any. La violència física suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, però no és més que la punta del iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió. A sota, tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible, ens coaccionen dia a dia a la feina, al carrer, a casa…Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirades, insults, menyspreu, control, espiar, fer callar, expressions com “estàs boja, histèrica, exagerada”, desautoritzar, desvalorar, la culpabilització.
Les violències, en el seu sentit més ampli, vers les dones són una estratègia clau del sistema capitalista per mantenir el control sobre les dones. L’extrema feminització de la pobresa n’és un clar exemple: retallades en mesures i ajuts socials, en recursos d’ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació…Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures; i ho fa a través de l’estat, que per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes, ens torna a ficar en casa per a que ens encarreguem d’elles.
Esperanza, Gisela, Gregoria…
10 noms d’una llista que arriba fins a 20. 20 dones han estat assassinades en el que portem d’any als Països Catalans. I no acaba ací. Lamentablement, el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentablement, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc. Les lleis promulgades des de l’estat espanyol, tant de partits feixistes o com de l’església catòlica, que afecten directament a les nostres vides perpetuen el masclisme essent la màxima expressió de la violència masclista tolerada per l’estat espanyol. No volem funerals d’estat per recordar la lacra social que suposa el masclisme, el que volem és una societat on aquestes pràctiques no hi tinguen cap mena de cabuda.
Les persones de les classes populars catalanes han de tenir present que no poden perpetuar ni posar en pràctica la violència masclista, en cap de les seves vessants, ni en espais públics ni en els nostres espais de participació política. Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem eradicar la violència masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això. No podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora.
Prou violència masclista, prou víctimes del patriarcat. Tornarem a prendre els carrers, avui i cada cop que sigui necessari, i cridarem ben fort que no tolerarem més atacs a les nostres vides en cap de les expressions de l’opressió patriarcal. Perquè som plenament conscients de que el masclisme mata, i per tant, les dones diem prou! Visca l’autodefensa feminista!
Arran Països Catalans, 19 de novembre de 2014
[25-N] Passi de la pel·lícula “Te doy mis ojos” i debat sobre violències masclistes
Les joves dels Països Catalans recordem de nou que mai podem baixar la guàrdia contra la violència masclista. El patriarcat segueix ben present i mata cada dia. Per això, seguirem lluitant contra el patriarcat i el capitalisme com dues cares de la mateixa moneda i lluitant a través del feminisme per una nova societat lliure de tota forma d’opressió, explotació i dominació.
En motiu del 25 de novembre, diada internacional contra la violència de gènere, Arran Sagrada Familia realitzarem un passi de la pel·lícula Te doy mis ojos, dirigida per Icíar Bollaín, un retrat terrible però necessari de la violència masclista que pateixen moltes dones. Tot seguit, es durà a terme un debat sobre la violència de gènere i com combatre-la. Serà aquest dijous 20 de novembre a les 20h al CSOA La Indústria (c. Indústria 181, metro Sant Pau-Dos de Maig).
Cap agressió sense resposta! Combatem la violència masclista!
Aquí teniu íntegre el comunicat d’Arran pel dia internacional contra la violència de gènere:
El jovent dels Països Catalans reivindiquem un any més la importància d’una jornada de lluita com és la del 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere. La violència, en totes i cadascuna de les seves formes, és una de les més crues manifestacions d’un sistema miserable de dominació, el patriarcat, que ens sotmet a les dones en cadascun dels àmbits de les nostres vides.
El masclisme mata. Les des dades ho posen de manifest: 22 víctimes de la violència masclista han estat assassinades als Països Catalans aquest any 2014. L’agressió física i l’assassinat, però, són tan sols l’expressió més brutal d’una problemàtica estructural de dimensions colossals que troba el seu origen en el sistema patriarcal. La violència de gènere és present arreu: a casa, a la feina, a l’escola, a l’assemblea, a les institucions i als mitjans de comunicació. De forma més o menys visible, les dones vivim permanentment sotmeses a la violència patriarcal.
Quan parlem de mirades, control, menyspreu o infravaloració, estem parlant de violència contra les dones. Quan denunciem la feminització de la pobresa, el masclisme institucional, les retallades en sanitat, educació i dependència i la divisió sexual del treball, protestem en definitiva contra la violència que exerceix el patriarcat – en estreta aliança amb el capitalisme – com a mecanisme de control sobre els nostres cossos i les nostre vides.
Les joves trenquem amb totes les violències per una societat lliure de patriarcat. La violència patriarcal és encara molt present entre la població jove. Aquesta s’expressa de forma més o menys subtil i convé fer-la visible per denunciar-la i poder-la combatre convenientment. El control, la gelosia, la limitació i el xantatge són formes de violència sovint acceptades amb normalitat que cal suprimir per poder viure amb llibertat les nostres relacions.
Són violència també els estereotips que imposa el món de la moda. La pressió estètica opera com a mecanisme de control sobre els nostres cossos i ens sotmet a situacions d’angoixa i pèrdua d’autoestima que massa sovint es tradueixen en trastorns psicològics i alimentaris. Hi ha violència també en les permanents limitacions que ens neguen el control sobre la sexualitat i la maternitat. Apostem, en aquest sentit, per una educació sexual I afectiva dins i fora dels nostres centres educatius que ens permeti tallar d’arrel cadascun d’aquests elements.
Combatem el capitalisme i el patriarcat com les dues cara d’una mateixa moneda. La lluita contra el patriarcat, en el camí de la construcció d’una societat feminista, ha de ser situada com una prioritat per a les classes treballadores en la seva tasca de transformació integral de la societat. Cada batalla lliurada als carrers per part de les joves dels Països Catalans contra els estats que ens subjuguen, contra el capitalisme i les seves institucions, cal situar-la necessàriament en el pla de la lluita feminista. Només així podrem garantir la construcció d’una nova societat lliure de tota forma d’opressió, explotació i dominació.
Combatre el patriarcat per acabar amb totes les seves expressions violentes és avui d’inqüestionable urgència per a totes les dones que hem decidit subvertir d’una vegada per totes la situació que vivim. Per fer-ho, les joves ens organitzem i ens dotem de la nostra millor arma: la lluita feminista. Una lluita que a dia d’avui és una realitat creixent i imparable. Per tot això, encoratgem les joves d’arreu dels Països Catalans a sumar-se un any més a les mobilitzacions previstes per al proper 25 de novembre. Prenem consciència, prenem un any més el carrers i desafiem el patriarcat per deixar ben clar que qualsevol agressió contra nosaltres, les dones, serà resposta de forma contundent i col·lectiva.
El masclisme mata.
Contra totes les violències del patriarcat: les joves diem prou!
Tallers feministes a l’I.E.S. La Sedeta
El passat divendres 7 de març, diverses militants d’Arran Sagrada Família van anar a l’I.E.S. La Sedeta (al carrer Indústria cantonada amb Sicília) a impartir dos tallers de temàtica feminista emmarcats en la commemoració del 8 de març, el dia de la Dona Treballadora.
El taller que es va proposar a les alumnes de la ESO estava enfocat a la violència de gènere en la televisió i publicitat. Es van passar diversos talls de sèries de dibuixos animats molt conegudes i d’anuncis televisius dels últims anys que presentaven situacions de violència masclista, donant peu a la reflexió i promovent una mirada crítica de les adolescents.
A les classes de batxillerat, el taller es centrava en l’anàlisi de les diferents lleis pel dret al propi cos que han estat vigents a l’Estat espanyol des del 1985, incloent la llei de supòsits del 1985, la llei de terminis del 2010, vigent actualment, i la proposta de reforma del Partit Popular, analitzant els punts on es preveuen els canvis més importants. També es va explicar com afectava a les dones la reforma proposada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, la diferència entre la llei de supòsits i la llei de terminis, i què significa la objecció de consciència, tot fomentant el debat entre les alumnes, que van participar activament durant els tallers.
[8 de Març] Els nostres cossos, els nostres drets. Joves lliures, feministes i desobedients!
Dia a dia, les dones ens veiem sotmeses a un sistema que utilitza tot el seu desplegament històric de violències per subjugar-nos al domini masculí. Tots els dispositius culturals busquen aliances per formar una imatge de la dona que hem de ser. És la televisió, la publicitat, la pornografia o el nostre mateix entorn social el que dicta com ens hem de vestir, com ha de ser el nostre cos, com ens hem de comportar, com hem de pensar o com hem de ser al llit. Tot, és clar, sota la voluntat de fer-nos creure que, en última instància, les dones som objectes per a satisfer els desitjos d’una societat heteropatriarcal. Les dones joves ho patim especialment quan intentem contradir aquests preceptes. Quan ens trobem en espais d’oci i tots els tics de les masculinitats hegemòniques es centren en recordar-nos que hem de ser dones sotmeses a un cànon de dona que no és real. Quan als nostres llocs de treball se’ns jutja segons el nostre aspecte. quan anem pel carrer, quan som a classe i quan som a casa.
Fins i tot quan ens relacionem amb el nostre ambient més privat i hem de ser víctimes d’agressions per part de la nostra parella. Quan participem en espais polítics i ens veiem constantment qüestionades. Quan estem entre amistats i es reprodueix tot el catàleg de micro-masclismes que un cop més ens anul·len, enfonsen i silencien. No n’hi ha prou amb pensar que les relacions ens els últims anys s’han actualitzat de les velles estructures masclistes. Les joves tenim la tasca de recordar que en les nostres relacions encara patim violències, que encara no hem arribat al punt de tenir el model de socialització desitjat, i que nomes treballant aquestes qüestions en el nostre dia a dia podrem construir una societat lliure d’opressions.
D’altra banda, les darreres polítiques neoliberals en l’àmbit del treball, com ara la reforma laboral, les retallades en educació, sanitat o en les ajudes a la dependència, ens torna a excloure del món laboral. Perquè les dones sempre som les prescindibles. Aquestes retallades en sectors fortament feminitzats ens fan tornar a l’àmbit domèstic, per a que siguem nosaltres les que seguim fent el treball de cures, un treball que segueix sense ser ni valoritzat i molt menys remunerat. Perquè volen fer-nos creure que el lloc de les dones és a casa. És allà on ens volen tancades per excloure’ns de l’esfera pública. Encara més desesperant és la situació de les joves, que amb més d’un 60% d’atur se’ns dificulta impossibilita emancipar-nos i construir el nostre propi projecte vital que ens permeti empoderar-nos.
Però l’atac més fort, visible i àmpliament mediatitzat ha estat la contrareforma de l’avortament presentada pel PP i avalada per Unió Democràtica de Catalunya. Aquest avantprojecte de llei suposa un retrocés històric en els drets de les dones, aconseguit desprès d’anys i anys de lluita feminista. Suposa la intervenció de l’Estat i l’Església sobre els cossos de les dones per a poder controlar-los com vulguin. Suposa posar en risc la salut de totes aquelles dones que vulguin avortar i les condemna a fer-ho en condicions insegures. Aquesta llei ens afecta doblement a les dones joves de classe treballadora, que no ens podrem costejar l’avortament en clíniques clandestines o viatjar a l’estranger per a sotmetre’ns a una intervenció mèdica. Nosaltres, però, seguirem lluitant per a aturar la contrareforma i seguirem organitzant-nos per a garantir tota una estructura de suport mutu per a aquelles dones que vulguin avortar i no puguin fer-ho.
Ens trobem en un context d’atacs constants als drets de les dones, però ara més que mai ens reafirmem: som feministes i no deixarem de lluitar fins que acabem amb la violència estructural del sistema patriarcal. Un sistema es fa més fort cada dia que passa. Nosaltres, però, tenim el convenciment i la força per plantar cara i destruir-lo.
Nosaltres, les joves, hem decidit ajuntar-nos, hem decidit lluitar, hem decidit alçar la veu contra la pressió estètica, contra totes les actituds masclistes, contra les lleis misògines, contra la ofensiva ultracatòlica i neoliberal. Perquè som joves, lliures i desobedients. Perquè juntes treballem en la construcció d’uns Països Catalans feministes, lliures de tota estructura d’opressió capitalista i patriarcal.
Els nostres cossos, els nostres drets.
Joves, lliures, feministes i desobedients!
ARRAN, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 8 de març del 2014.,
Arran Sagrada Família 