Arxiu del Blog
El vostre control, la nostra misèria: guàrdia urbana torturadors
Arran de la polèmica encetada amb la retransmissió del documental Ciutat Morta el passat 17 de gener pel canal 33, tant les actuacions com la credibilitat del conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona han estat posades sota la mirada i l’opinió pública. És per això que des d’Arran volem fer palès en la necessitat de treure a la llum no únicament els múltiples casos de maltractaments i tortures que han estat denunciats els darrers mesos a la ciutat de Barcelona (els tres de gràcia, el mateix Yuri Sarran – 4F, etc.) sinó especialment la relació d’aquests fets, que no entenem de manera aïllada i casual, sinó que corresponen a una clara evidència: la Guàrdia Urbana i sobretot la Unitat Policia Administrativa de Seguretat (UPAS) han actuat i actuen abusant del seu poder i els seus mitjans, sota la direcció i la tutela dels governants d’aquesta ciutat, amb total impunitat. Més enllà de la vulneració dels nostres drets com a ciutadanes, del menyspreu i el maltractament de manera indiscriminada, l’excés de privilegis… el pitjor de tot és la impassibilitat i la normalització amb la qual el sistema ha viscut i viu al respecte, i quasi sempre orquestrant de fons dites actuacions. Per aquestes raons creiem necessari i oportú desplegar una campanya de denúncia i descrèdit cap al cos policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense oblidar els agents polítics que han sigut i segueixen sent còmplices i no menys culpables de la corrupció administrativa i política del cos de seguretat de la Guàrdia Urbana.
El vostre control, la nostra misèria!
Guàrdia Urbana torturadors!
Arran Barcelona.
Solidaritat amb l’Alfon! La seva repressió no ens aturarà! #AlfonLlibertat
El 8 de gener, s’ha conegut la condemna de 4 anys de presó imposada al nostre company Alfonso Fernández Ortega ‘Alfon’, acusat de tinença de material explosiu durant la vaga general del passat 14 de novembre del 2012.
En el context d’aquesta vaga general Alfon fou detingut mentre es dirigia a participar dels piquets a Vallecas, el seu barri, durant el judici diversos policies han assegurat que portava una bossa amb material explosiu tot i que ell sempre ho ha negat, ja que va ser en detindre’l que li van mostrar aquells materials assegurant-li que eren seus. A banda en cap moment es van trobar les empremtes dactilars d’Alfon en la bossa ni s’ha aportat cap prova objectiva que l’inculpe, fets que demostren la inconsistència de la versió policial, a la que la jutgessa del cas ha donat credibilitat amb la condemna.
Durant la seua detenció, que durà 56 dies, va ser posat en règim FIES, un règim d’aïllament especialment dur creat el 1993 a propòsit per a les preses polítiques i que ha sigut denunciat i rebutjat per diversos organismes internacionals. A més a més, va ser amenaçat en diverses ocasions durant els interrogatoris i han escorcollat la seua casa i la de la seua parella, així com també la seu de Bukaneros, en busca de proves incriminatòries sense haver aconseguit res. Aquesta condemna s’afegeix a la d’un any que va rebre fa un mes per resistència a l’autoritat.
Açò és una mostra mes de la resposta de l’Estat respecte al jovent combatiu, a Castella i, també, als Països Catalans: repressió. En concret, aquest cas s’emmarca dins d’una més àmplia campanya repressiva contra el jovent obrer de Vallecas i els seus moviments socials, una campanya de la qual Alfon n’és el pitjor afectat, havent patit un gran assetjament policial i mediàtic i ara amb aquesta injusta condemna, amb la que pretenen espantar i desmobilitzar la resta del jovent combatiu.
Davant d’aquesta condemna des d’ARRAN exigim la posada en llibertat d’Alfon, i denunciem el muntatge policial en el que s’ha vist immers, així com també la repressió que pateixen el jovent vallecà i castellà, ja que ser joves conscients i combatives no és cap delicte.
La seva repressió no atura el combat!
Si no ens deixeu somiar, serem el vostre pitjor malson!
Contra els muntatges policials, ALFON LLIBERTAT!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 8 de gener de 2014
Si la repressió és la seva eina, la solidaritat és la nostra arma!
La matinada del 29 de març del 2012 despuntava una jornada de vaga general. Al carrer, grups de veïnes contràries a l’estat del capital, que ens aboca dia a dia a la misèria desposseint-nos dels drets més bàsics. Crisi en el sistema educatiu i en la seva forma, crisi a la sanitat i al valor de les nostres vides, crisi davant la impossibilitat de poder disposar d’un habitatge digne. Davant de tanta crisi, de tanta misèria, ens vam preguntar si no era tot una excusa, una conseqüència greu a les maneres de fer d’aquells que tenen el poder executiu a les seves mans. Un poder vinculat a l’econòmic que ens ofega i ens reprimeix. I vam sortir al carrer. Vam sortir al carrer per delatar els culpables d’aquest malestar social, econòmic però també ideològic i de valors.
Durant la jornada, sis persones van ser detingudes al barri de Les Corts, tres de les quals són militants d’Arran, l’organtizació juvenil de l’Esquerra Independentista. S’enfronten a una pena d’entre 5 i 7 anys de presó per sortir al carrer en un dia de vaga general. El Fiscal, l’Ajuntament i el cos dels Mossos d’Esquadra s’han posat d’acord en l’acusació per intentar ensorrar la lluita contra la injustícia, la lluita al carrer i la solidaritat. Ja que, si la solidaritat és la nostra millor arma, la seva és la desmotivació, el dolor i la impunitat que els envolta.
La desproporció de les penes proposades no ens passen per alt i des d’Arran Les Corts les denunciem com un atac directe a la integritat psicològica de les persones represaliades i el seu entorn: assenyales i encausades per defensar un sistema de convivència més just.
La repressió, una acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius discrepants o contraris als règims o sistemes polítics, s’emmarca en una situació d’Estat Policial. Un Estat que sembra la por amb detencions polítiques, sense tenir en compte què ha fet la persona a qui es deté. Els companys del barri de Les Corts es van trobar en aquesta situació: van ser caps de turc, triats de manera aleatòria com molts altres del més d’un centenar de detinguts durant el 29M i ara exposats a fortes penes de presó per la voluntat política d’exercir el càstig i l’escarni públic.
La pàgina web de delacions promoguda pel Departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra o l’alt nombre de detencions demostren que el que importa en un estat policial és la quantitat i no la “qualitat”. No importava qui es detenia sinó obtenir un número alt, calia demostrar qui mana en aquesta democràcia per tal d’espantar a la població i, intentar així, reduir les mobilitzacions al carrer.
Uns quants mesos després, aquestes companyes represaliades continuen lluitant i podem assegurar que ho continuaran fent. No tenim por i si la repressió és la seva eina, la solidaritat és la nostra arma. I a cada atac, nosaltres respondrem cridant encara més fort prou repressió.
Prou repressió contra la consciència social i prou polítiques dictatorials!
Encausades 29M absolució!
Alerta Solidària
a les 18h a plaça Concòrdia
El Sergi ja és al carrer!
Avui celebrem la llibertat del nostre company, detingut anit un cop finalitzada la manifestació alternativa de l’1 de Maig a Barcelona. Poc després de les 9 de la nit, el militant d’ARRAN Sagrada Família, es va apropar al bar situat al c/ Girona 169 per realitzar unes fotos sobre el desplegament policial i el muntatge que estava tenint lloc. Sí, estava exercint el dret a la lliure informació que ens pertany a totes les ciutadanes.
I allà, el Règim materialitzat en els Mossos d’Esquadra, la “policia democràtica”, va respondre amb violència, detenint el jove. Acte seguit, un centenar de veïnes del barri s’aplegaven al lloc de les detencions per denunciar i posar sobre la taula que davant la violència estructural la nostra resposta és sortir al carrer i denunciar, un cop i un altre, els seus abusos de poder. Davant l’autoorganització del jovent del barri i els veïns que repudiaven l’actuació desmesurada dels mossos, ells, portats per la ràbia contra un poble que cada dia fa trontollar més les seves institucions, van contestar apallissant els manifestants.
Vivim un moment d’excepcionalitat, la lògica capitalista xoca cada cop més amb les necessitats de la majoria de la població. Desnonen famílies de casa seva mentre rescaten bancs, ens acomiaden de treballs precaris, ens obliguen a emigrar, ens neguen el futur. Davant d’això, i en un dia com el 1r de Maig, la classe treballadora hem tornat a sortir al carrer a denunciar que aquest règim no té cap altra sortida per nosaltres que la misèria, i a plantejar la necessitat de construir una societat on els drets de totes estiguin per davant dels beneficis d’uns pocs.
El règim s’enfonsa a mans de persones que fan front, amb una resposta democràtica, a la barbàrie social que estem vivint. I ells, recorren a l’últim mecanisme que els queda per mantenir-lo: la violència i la por, encarnades en el cos de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra aquí, de la Policia Nacional a València o de la Guàrdia Civil a Mallorca, tots botxins d’una mateix statu quo.
La desproporció d’efectius policials, amb uniforme o de paisà, i la desproporció de les seves armes, que financem i que patim, no ens farà perdre les ganes de lluitar. Davant la seva violència, seguim sortint al carrer; cada cop de porra ens reafirma i mentre ells ens emmanillen, nosaltres seguem cadenes.
Per últim, des d’Arran Sagrada Família volem agrair la resposta de totes les persones que han estat amb nosaltres i que segueixen en peu de guerra. Avui no només celebrem la llibertat del Sergi, celebrem també que fa dos anys vam alliberar de les seves urpes al Jona. No ens cansem de demanar responsabilitats polítiques a l’Ajuntament de Barcelona, principal impulsor d’aquest muntatge policial i culpable de la repressió al jovent en lluita. I seguim, i seguirem!
Organitzem-nos, lluitem i guanyarem!
Davant la repressió, la millor arma la solidaritat!
Arran Sagrada Família 